DEDICAT A LA MEVA MARE

Hi ha coses que fingim viure amb normalitat i ens enganyem.

Ens fem els moderns però se’ns veu a venir d’una hora lluny. 

Exemples clarificadors:

 Jo mateix explicava alguna cosa del meu germà i la seva ex parella i sense voler sempre acabava explicant que era mulata. Perquè descrivia el color de la pell de la meva ex cunyada si no li importava a ningú? Posats a fer podria haver descrit els seus pits que si que eren fora del normal. I ara perquè ho dic? Segurament tampoc us importa.

 No serà el primer cop que explico alguna història d’algún amic o conegut gai i que ben mirat la podria explicar igualment sense dir que la seva parella es diu Gorka o Manel. Que em penso que sóc més progre per explicar que tinc amics gays?

 Fa poc en una festa infantil en vaig viure uns quants exemples més.

A la festa hi varen contractar un mag. Un senyor gran, encara ràpid amb les mans si manipulava coses petites, però que ja justejava  amb coses més grans com els coloms.Em sembla que tots els nens van veure sortir l’ocell de la seva jaqueta.

 Bé, doncs, aquest home és dels xapats a l’antiga. Dels que si es dirigeixen a un nen negre, xino o magrebí els parla amb castellà sense pensar en cap moment que potser aquests nens han nascut al carrer Montserrat o la plaça Fiveller. Per ell lo « natural » és que els xines, els negres i els moros entenguin millor el castellà que el català.

El pobre mag va anar a parar a una festa d’aniversari d’una nena de l’escola de la meva filla amb un piló de nens que segons el prestirigitador ho entenien tot millor si ell els parlava en espanyol.

 L’home vinga a demanar voluntaris i vinga a sortir xinesos i negres. 

“Como te llamas guapo?”

“Jan”

“ Ah, Ian, que bonito nombre!”

Em sembla que el nen no l’entenia en castellà, però total només havia de treure una carta.

El mag el va enviar a seure disgustat perquè en Jan no li va fer una reverència a l’estil oriental. 

Un altre voluntari? (va sortir un nen Etíop d’origen però català d’adopció)

 “Hola nen i tu com et dius, ai como te llamas (en veure que era negre)?”

“Belai”

“Blai, eso es Blas, no?”

“Que?????”

 Al mag per poc li cau el conill a terra. Jo, que seia al costat de la mare d’en Belai no em vaig aguantar el riure i ella me’n va explicar una d’encara millor: 

 Ens estàvem canviant a la piscina amb en Belai  i una senyora gran se’m va acostar i em va dir: “Quin nen més guapo”.

“Gràcies” vaig contestar

I la dona va seguir: “ A aquest nen li ha tocat la loteria”.

“Home jo estic encantada, és mutu” li vaig dir.

“Ah, Mutu? De quina tribu és això?” va rematar la dona.



Quant a dnalor

Mataroní, pare de dues princeses i del Barça.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: DEDICAT A LA MEVA MARE

  1. Molt bo, Roland. M’he fet un fart de riure. 😉

  2. El mag el va enviar a seure disgustat perquè en Jan no li va fer una reverència a l’estil oriental.
    cheap mlb jerseys

Els comentaris estan tancats.