4t 1a sota la pluja al terrat

Jo sóc dels que plora amb facilitat. És més sóc dels que plora quan vaig torrat.

També sóc dels que s’emociona i especialment m’emociona la música.

 No he pogut descobrir mai com és que algunes cançons em transporten a un estat de melangia, de tristesa vaga, ombrívola. Un estat que m’omple les parpelles a punt de vessar i que en el fons em reconforta i m’empeny una i altra vegada a tornar a escoltar-les.

El diumenge, els meus amics Xevi i Elena, sempre amb idees brillants, em van convidar al seu terrat a escoltar en directe un nou grup de pop català, els 4t 1a. Un grup del que n’havia sentit algun tastet a les recomanacions del meu crític de capçalera, l’Albert Puig, i del que n’havia intuït algun acord màgic.

La pluja que va deixar xop el tendal de ràfia sota el què ens aixoplugàvem no va ser suficient per desfer un concert que va ser màgic i del que segur en guardarem un bon record tot i el fred que varem passar tots plegats.

Ara jo no puc parar d’escoltar FOC o SEGONAMÀ. I quan la parpella pateix per aguantar la llàgrima arriba el CAPITÀ POC i ho posa tot a lloc.

Moltes felicitats 4t 1a i molta sort segur que us tornarem a venir a escoltar.

Ni pluja ni romansos "a mort" amb el concert



Quant a dnalor

Mataroní, pare de dues princeses i del Barça.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.