Van matar a la meva dona a la guerra

 

Can Montells, al Palau d’Esports, ple a vessar.

L’Igínio, un personatge entranyable d’aquest restaurant, ens encabeix a la taula amb un avi que no sembla gaire feliç.

Macarrons, un dels plats preferits d’en Quimet, i un bistec  amb patates.

L’avi ha demanat amanida i bacallà. Ens saludem amb un “bon profit a tothom menys al dimoni” i l’avi ens el correspon amb un cop de cap. “Sabeu què?” en diu el nostre company de taula. Ja pateixo, en Quimet ja maquina. Però contesta : « què avi ? ».El nostre company de taula agafa impuls. Li em donat permís perquè arrenqui i no vol pas perdre l’ocasió.“ Doncs que la meva dona va morir la setmana passada i m’he quedat ben sol”, diu l’avi.A mi aquestes coses m’entristeixen. El veig tant trist i desemparat.El meu tiet, però, no s’està per romanços i abans que l’avi hagi tornat a sospirar diu: “ Ja se que és això ja, bon home. Jo sóc viudo. La meva dona va morir a la guerra. Li van tirar una bomba els alemanys.”L’avi ja no està tant trist. Algú ho deu estar passant pitjor que ell i corre a consolar-lo. De fet el dinar que pintava fatal s’acaba convertint en un gran àpat i el nostre company de taula fins i tot acabarà rient de les bestieses que li explica en Quimet.Com podeu imaginar el meu tiet no va perdre la dona a la guerra sota cap bomba. Amb 5 anys no estava pas casat.



Quant a dnalor

Mataroní, pare de dues princeses i del Barça.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.