El tiet QUIM

 

Fa uns dies que ha plegat.

Ja en tenia prou d’arrossegar la bombona amunt i avall.

Volia llibertat i des de feia temps se sentia un ocell engabiat.

Massa sacrifici per algú com ell acostumat a fer el que volia.

En Quimet, com l’anomenaven a casa, tenia recorregut.

Molts anys treballant fora de Catalunya: a Donosti (Euskalerria), a Cahors (França), a Frankfurt (Alemanya) o a Zurich (Suïssa) l’havien tornat a casa amb un cabàs ple d’anecdotes.

Aquestes històries, sumades a les viscudes durant la seva adolescència, que la iaia m’havia repetit 1000 vegades, han omplert de records divertits la meva memòria.Ma mare ha plorat l’adeu del seu germà, ja no li queda res del passat i fins i tot li ha dedicat una missa. Jo, que també he sentit buidor, no he pogut deixar de somriure pensant en les seves histories. Vaig passar a dir-li adéu 10 minuts abans que se n’anés però no em vaig atrevir a quedar-me a veure com deixava de respirar. Li vaig tirar un peto l’andemà abans de desfer-se al flamant nou crematori de Mataró. Portava un vestit molt elegant i en l’últim moment em va semblar que em dedicava un somriure. Hagués sigut propi del seu estil. Sense tenir-hi una relació molt estreta puc dir que m’ha marcat per sempre. Tal i com feia el meu tiet, abans de dinar sempre dic un: “bon profit a tothom, menys al dimoni”,  mai faig un brindis sense mirar als ulls, sempre demano les blanques quan jugo a escacs (ell deia que les negres no les veia) o faig el jack pastor.  Després de més de 10 anys sortint amb la meva dóna ell encara li deia el nom d’una ex novia meva fent veure que es confonia. Mai canviava l’hora. Deia que anava amb el sol i que moure les busques contínuament li espatllava el rellotge. Feia creure a tothom que havia jugat al Mestalla, filial del València, i que va estar apunt de casar-se amb la filla del famós empresari del Elgorriaga però que quan aquest li va preguntar si volia a la seva filla només pels diners li va dir que si. En fi un tiet especial, una mica ruixat, amb un sentit de l’humor únic i que trobaré a faltar molt en el proper dinar de Nadal.  

1000 petons i fins sempre.

 



Quant a dnalor

Mataroní, pare de dues princeses i del Barça.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: El tiet QUIM

  1. el7 diu:

    porta-ten un bon record i anota les anècdotes….
    tinc ganes que me n’expliquis alguna, amb el teu estil particular.
    descansi en pau. Una abraçada per la teva mare, i per tota la familia.

  2. * Peix del Mar,va dir: no pots veure les meves llàgrimes …

Els comentaris estan tancats.