LA 339

No cardis!  La clau de l’habitació s’ha tornat a desprogramar. Caic rendit als peus de la porta. Estic mort. Hem jugat un torneig de futbol a Brusseles i no recordava que m’he fet gran. Sec una estona abans no em decideixo a baixar a recepció. Sóc a punt de reunir les poques forces que em queden per possar-me dret. Però pel passadis apareixen dues donasses, amb vestits de nit, talons d’agulla i amb uns bolsos petitons on amb dificultats hi cabria una muda. A la mà una ampolla de xampany. Les veig desfilar per la moqueta. Primer de cara. Una salutació educada. I després d’esquena. Ara confirmo que la muda hi cabia.Han passat de llarg. Jo sóc al terra davant  la 336 i elles han anat a la 339. No ho puc negar. He pensat que hi havia algú que no volia estar sol i m’he immaginat ves a saber què.Afino l’orella, digueu-me xafarder, i sento rialles. Un minut més tard dues dones més, amb una altra ampolla de xampany, també vestides per l’ocasió. Semblen perdudes. M’atreveixo a assenyalar la 339 i em dediquen un petit somriure d’agraïment. 4 ! Aquest tío és un monstre. Ara ja m’he posat dret. No faig una gran fila però ben recte semblo més primet.Torno a probar la clau i segueix desprogramada. Normal. Dues més. Aquest cop han passat de llarg del passadís. Les crido. “És aquí”. Oficilament m’he convertit en el grum. No n’hi ha cap que no es fagi mirar i totes amb la seva ampolla a la mà.Al cap d’uns 20 minuts reconec que m’he descomptat. No se si són 18 i 9 xampanys o 22 i 11. Però la curiositat em mata. N’apareixen tres més. Un trio de dames. Ara o mai. Em llenço amb el meu anglès rovellat i els pregunto: “Perdoneu,  que feu a la 339?”.“Som putes”, diu una rosseta, i es posa a riure.Em dec haver quedat blanc perquè les tres alhora m’han mirat i m’han dit : “És broma home. Celebrem que una amiga es casa, vols venir?”.He dit que estava molt cansat i que felicitessin a la nòvia. Després, encara no sé com, he tornat a possar la clau al pany i la porta s’ha obert. Una dutxa freda i al sopar de cloenda del torneig. Al terra del passadís ha quedat un tros de ploma rosa i feia olor a perfum. Alguna de les convidades l’ha perdut en la seva desfilada. L’he recollit pensant que els companys de l’equip em creurien. Per la nit he sommiat que el 6 de l’habitació es desenganxava i es convertia en un 9.  

 

 

Quant a dnalor

Mataroní, pare de dues princeses i del Barça.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: LA 339

  1. Marols diu:

    Senyor Pardalet,

    el meu diagnòstic és clar:

    Fantasies masculines d’estiu.

    Prengui la fresca cada sis hores durant un parell de mesos. Res d’alcohol, això no fa més que empitjorar els símptomes. Res de platja. Ídem. Pot rellegir el santoral o les cartilles escolars.

    Al setembre ja estarà curat.

    Atentament,

    Dra. Marols

  2. Lu diu:

    Pardalet… com és que estàs tan al dia??

    😉

  3. el7 diu:

    ahgggggg…. a vegades el destí juga amb nosaltres.

  4. el7 diu:

    l’he tornat a llegir…. es cert, t’estàs fent gran.

Els comentaris estan tancats.