ELS CRUYFF I LES INFERMERES NERVIOSES

Vaig entrar, com sempre, amb el cap amunt, la corbata al coll i un somriure a la cara.Els clients no tenen cap culpa de les nostres vides privades i em molesta que la gent em miri amb mala llet sense que els hagi fet res.  Ràpidament vaig veure que alguna cosa passava. Al control d’infermeria hi havia corredisses, de les portes entreobertes de les habitacions de maternitat en sortien caps curiosos,  i la recepcionista, sempre molt atent, no em va fer cas.Darrera meu es va obrir l’ascensor i una llum daurada com la de la maleta de Pulp Fiction va il.luminar les cares de tothom. Em sembla que la meva també.En Johan i en Jordi es van acostar decidits al control per saber on era en Patsy. Sis veus nervioses van contestar alhora al profeta del gol i al seu fill. Cadascuna dient el que els semblava però sense que s’entengués res. Em va sortir el guia-periodista que porto dins i vaig prendre la iniciativa per dir, com si fossim íntims: “En Patsy és abaix ens hem creuat a l’ascensor”.En Johan em va donar les gràcies i em va picar l’ullet .De cop la recepcionista em va tornar a fer cas, la supervisora va acompanyar el mite i són fill fins a l’habitació d’en Patsy perquè veiessin el nounat i va tornar ràpidament per atendrem. Per primera vegada em va atendre al seu despatx.     Quines atencions, quina simpatia i quina pregunta. “De que el coneixes?”  [@more@]



Quant a dnalor

Mataroní, pare de dues princeses i del Barça.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: ELS CRUYFF I LES INFERMERES NERVIOSES

  1. Ja veus que important es tenir contactes…o fer veure que els tens!!

  2. el7 diu:

    fes-me un favor: comenta-li el forner a veure que diu….
    Probablement compri el pa a sota casa teva, (segurament el dies que ets de viatge)

Els comentaris estan tancats.